…el fetge s’activa i l’enuig s’aviva

La primavera la sang altera… i és que sabem que el fetge, entre moltíssimes altres funcions, és un gran magatzem de la sang. S’encarrega de depurar les toxines del cos, i necessita un moviment constant perquè no s’estanqui l’energia. És també un regulador dels ànims: si el fetge no depura bé, circulen les toxines per la sang i sentim apatia, depressió, cansament (astènia primaveral). Si, per contra, hi ha massa energia estancada al fetge el que sentim és enuig, ràbia, irritació.

La primavera és l’estació de l’any en que el fetge està més actiu. Per tant, durant la primavera és més fàcil estar irritables, enfadats, sentir-nos inclús amargats, sobretot si durant la nostra vida ens hem anat omplint de queixes, de negativitat, d’enuig i no hem sabut expressar-lo i alliberar-lo.

Ja fa dies vaig somniar que una nena d’uns 8 anys, molt malcarada, em perseguia a tot arreu fent-me la vida impossible, s’inventava històries per posar-me en contra les persones que estimo, i em feia la punyeta tot el que podia. Jo, ja molt tipa i emprenyada amb ella, amb un intent d’alliberar-me’n, corria amb totes les meves forces cap a una mena d’habitació amb les parets de vidre per tancar-me dins i que no em pogués molestar més. I ho aconseguia…! Entrava dins i em tancava, deixant-la a ella a un pas d’atrapar-me. Però en veure-la a ella fora, desesperada perquè m’havia perdut, plorant desconsoladament (com una nena de 8 anys que era), obria la porta i sortia corrents a abraçar-la, l’abraçava tan fort com podia. Ella em mirava, i les dues somrèiem, quina lleugeresa i quina alegria!.

Vaig despertar-me amb un sentiment de compassió que mai havia experimentat. La paraula compassió sempre m’havia causat una mica de rebuig… potser no la comprenia realment… la relacionava més amb el sentiment de pena, o de víctima. Però amb el somni vaig entendre: la compassió és comprensió, comprensió d’un mateix i dels altres, i comprendre l’altre comporta ser empàtic. En definitiva tots som humans, i segur que passem per les mateixes emocions o situacions en algun moment de la nostra vida.

Tot això venia a lligar-ho amb l’enuig… perquè no alliberar-nos d’aquesta emoció abans d’alimentar-la, de reproduir-la una i altra vegada i d’acumular-la?

Com en el somni: perquè no parlar amb la nena, expressar-li el meu disgust i comunicar-li que estava molt enfadada? Perquè, en comptes d’encarar-m’hi i mostrar-me tal com soc, volia tancar-me en una gàbia retenint allà tota la meva ira? I fins quan?? Quines ganes d’arrossegar la ràbia, l’amargor i de carregar el passat en una gran motxilla!

Deixem anar l’enuig, deixem anar aquesta energia densa que es va enfortint amb els dies, amb els anys, fins a convertir-se en enormes boles que ens ocupen un espai emocional i mental, i que acaben repercutint en el físic.

Tots vivim circumstàncies difícils, tots tenim els nostres patrons, hàbits i creences inamovibles i que en determinades situacions ens poden disgustar i fer mal. Podem viure-les com a situacions molt dures, però això no significa que la resta de la nostra vida hagi de ser així. A vegades també ens enfadem per petites coses o simplement ens inventem grans pilotes mentals. Creem el guió d’alguna cosa que ni tan sols ha passat, i així ens anem carregant i carregant, fins que no podem més i ens desfoguem amb el primer que passa pel davant.

Com podem deixar anar l’enuig?

Hi ha diverses pràctiques de respiració, de ioga, de meditació, i podem rebre alguna sessió d’osteopatia que ens ajudi a activar l’energia bloquejada del fetge… 😉

Però també, per descomptat, expressant-nos, comunicant el nostre malestar. És important fer l’esforç mental de deixar anar qualsevol pensament de crítica, de queixa, d’enuig tan aviat com ens vingui al cap. Observar-nos els pensaments i canviar ràpidament el xip, transformar la densitat en lleugeresa, la negativitat en positivisme. Enfocar-nos en les coses positives de cada situació, alguna hi haurà… No identificar-nos amb l’enuig, no som persones enfadades eternament, simplement tenim aquesta energia estancada i l’hem de bellugar, l’hem de fer circular en el minut 0 que la detectem.

I sobretot, mirem de desenvolupar la compassió, la comprensió, l’obertura de ment deixant anar patrons i idees apreses que a vegades ni ens hem parat a qüestionar.

  • Ara a la primavera, com deia, el fetge està més actiu i ens serà més fàcil alliberar les toxines físiques, emocionals i mentals.
  • Val la pena fer l’esforç d’estar atents i no deixar que s’estanquin.
  • I la primavera precisament és això: renéixer i obrir-se al món des de l’amor. Com les papallones, sentim de nou, després de l’hivern, la lleugeresa i l’alegria de la vida!

Amb l’@ariadnacivil estem preparant el proper retir Connecta amb la Primavera (del 13 al 15 de maig), on gaudirem dels coneixements de l’Ayurveda i del Ioga per viure i comprendre la primavera des d’altres punts de vista. T’animes?

Fins la propera! <3

Comments (2)

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.