Tot i semblar una estructura rígida, el crani està format per ossos, sutures, membranes, òrgans sensorials, glàndules, nervis, líquid cefalorraquidi i tot un sistema vascular que l’irriga. Totes aquestes estructures no funcionen de manera aïllada, sinó que estan profundament interrelacionades i dialoguen constantment entre si.
Des d’una mirada osteopàtica, tots els teixits del cos -des dels més durs fins als més tous i gelatinosos- expressen un moviment propi, subtil i rítmic. Aquest moviment s’anomena moviment respiratori primari (MRP) o motilitat, i forma part de la vitalitat intrínseca dels teixits.
Quan aquesta motilitat flueix lliurement, l’organisme tendeix a l’equilibri. Però quan hi apareix un factor estressant (com un traumatisme, una tensió acumulada, una compressió o un impacte emocional) aquesta fluïdesa pot veure’s limitada. Llavors es poden generar restriccions, pressions, rigidesa o tensions que no afecten només la zona on apareixen, sinó el conjunt de l’organisme.
Per exemple, una restricció en estructures relacionades amb l’aparell vestibular a l’oïda pot influir en l’equilibri. De la mateixa manera, una compressió vertebral pot irritar els nervis espinals i alterar la informació que arriba als músculs o els òrgans que aquests nervis innerven. Això pot traduir-se en pèrdua de mobilitat, dolor, inflamació o altres desordres funcionals.
També els estats psicològics i emocionals tenen una influència directa en la fisiologia del sistema nerviós. Els pensaments, les emocions i les experiències viscudes es poden expressar en el cos a través de canvis de tensió, respiració, postura o mobilitat interna.
Com actua l’osteopatia cranial
A través de les mans podem captar la motilitat i el llenguatge de cada teixit del cos, també dins del crani, i, amb els coneixements anatòmics i fisiològics adequats, orientar correctament el moviment que no està coordinat en l’organisme.
Sabem que les mans contenen una enorme quantitat de terminacions nervioses que informen al cervell sobre moviments i posicions de tot l’organisme, els propioceptors. A base d’entrenar-se, els dits desenvolupen l’habilitat de captar el micromoviment, aprenen a discernir, i esdevenen “uns dits que pensen, senten, veuen i saben“, en paraules del pioner de l’osteopatia cranial, el Dr. W.G. Sutherland.
Els efectes de l’osteopatia cranial no es limiten a la zona tractada:s’influencia en tota la cadena de teixits i sistemes associats, com la respiració, la digestió, la marxa, el sistema hormonal, el descans, les emocions o el propi sistema nerviós.
És, en definitiva, una manera de donar espai a través de tota l’estructura cranial a allò que s’ha anat estancant, per deixar que l’organisme expressi de nou el moviment natural i recuperi el seu equilibri i salut a nivell global.
Tu també pots cultivar aquesta sensibilitat a les teves mans: cal entrenar-se a escoltar el pols rítmic que vibra sota la pell, a cada teixit, sostenir-hi l’atenció, la intenció i la respiració, i permetre que la saviesa del cos respongui.
Montse
Olivia Civil