Som natura; potser no en som sempre conscients, però el cos ho té molt present amb els seus ritmes orgànics, en les pujades i baixades d’energia, en la necessitat de pausa i de moviment. La lluna, amb el seu cicle constant, és un mirall d’aquests processos vitals que ens travessen.
Abans que el temps es fragmentés en horaris i obligacions, l’ésser humà vivia en relació directa amb la natura, observant la terra, el cel i les estacions de l’any. Pobles com els celtes entenien el temps com un procés cíclic, no lineal, i els ritus i celebracions s’associaven sobretot a aquests cicles naturals. El dia començava amb la nit i l’any començava amb el període fosc (Samhain). Els celtes no separaven espiritualitat, cos i natura.
El calendari lunar, per exemple, era una força activa que regulava la vida, i cada fase de la lluna tenia la seva importància. La lluna plena era vista com un moment d’energia màxima, claredat i plenitud (cerimònies de fertilitat, danses rituals i celebracions comunitàries es feien en aquest moment). La lluna nova, en canvi, estava més vinculada al silenci, a la interiorització, renovació, als inicis, la mort simbòlica i connexió amb els ancestres.
Portar els cicles al present
Celebrar aquests cicles avui és recordar que la vida no és uniforme, que cada etapa té el seu sentit, i que anar a favor del ritme natural aporta coherència, salut i arrelament.
Des d’aquest impuls ancestral —i reprenent el fil de la meva mare, que també les va celebrar durant molts anys amb una altra forma però amb el mateix fons— neix el desig de compartir les celebracions dels cicles lunars. No com una recreació del passat, sinó com un espai viu on, a través del cos, del moviment, de la respiració, de la quietud meditativa i del sentir, anem recuperant una relació més orgànica amb els ritmes vitals i amb la natura que som.
En un món que ens empeny a estar sempre disponibles i orientats cap a fora, tornar a escoltar els cicles de la lluna és una manera de cuidar-nos i de cuidar el vincle amb la terra. Afinar-nos amb la lluna és, en el fons, tornar a casa: recordar-nos, ordenar-nos i sentir la vida tal com és.
El cercle s’obre quan toca.
I es tanca quan el cicle ho demana.
Com ho celebrem?
La proposta és reunir-nos un cop al mes per celebrar els cicles lunars, inspirats en la tradició celta i en la biogeometria. Un espai (a l’aire lliure sempre que el temps ho permeti) per reconnectar amb la natura a través del cos, del moviment, de la respiració, de la biogeometria i del silenci meditatiu.
Cada trobada tindrà una qualitat diferent i es viurà segons el moment del cicle: temps de silenci o temps d’expansió, lluna nova o lluna plena. 🌑🌕
Començarem amb la lluna nova del mes d’Imbolc, festivitat celta celebrada a principis de febrer, que simbolitzava l’inici del retorn de la llum després del llarg hivern i de la gestació de la primavera.
La programació és d’un dijous al mes, començant a les 20h. Aquestes son les dates programades pel 2026:
- 🌑 19 febrer · Imbolc· gestació
- 🌑 19 març · equinocci · sembrar
- 🌑 16 abril · preparació
- 🌕 30 abril · Beltane · expansió
- 🌕 25 juny · solstici · presència
- 🌕 30 juliol · expressió
- 🌕 27 agost · Lughnasadh · collita
- 🌕 24 setembre · equinocci · inici de retirada
- 🌕 29 octubre · Samhain · connexió
- 🌑 12 novembre · desprendre’s
- 🌑 10 desembre · gestació profunda
Les places son limitades, cal fer reserva prèvia a cada trobada!
I el preu? taquilla inversa✨
Montse
Olivia Civil