UN PUNT DE VISTA OSTEOPÀTIC

CONNEXIONS

Des d’un punt de vista osteopàtic tots els teixits del cos, des dels més durs fins als més tous i gelatinosos, expressen un moviment respiratori primari que els és propi, anomenat motilitat. És durant la fase embrionària quan es marquen aquests ritmes orgànics. Quan tot va bé la motilitat flueix lliurement, els teixits es mouen en sincronia i l’individu viu amb salut i en equilibri. Però quan hi ha algun factor estressant que conté i crea restriccions en aquesta fluïdesa natural, apareixen tensions, pressions, rigideses, que repercuteixen en el conjunt global de l’organisme.

La progressiva acumulació de tensió excessiva encobreix un problema molt substancial: el de la insensibilització del desig de la vida a causa de l’enduriment i la pèrdua del moviment autònom. Katsumi Mamine.

El crani

Està format per un conjunt d’ossos articulats entre sí mitjançant sutures en bisell, amb un sistema de bigues de sosteniment, uns sinus i unes cavitats, que conté membranes i mucoses, òrgans sensorials, nervis, glàndules i un sistema vascular, i que allotja, a més, l’encèfal. Cada estructura està dissenyada per realitzar unes funcions específiques, però totes elles treballen de forma coordinada i sincronitzada. Quan sorgeixen restriccions de moviment en qualsevol d’aquestes estructures cranials, influiran en el funcionament de nombrosos processos fisiològics en d’altres parts del cos. També els estats psicològics i emocionals tenen una influència clara en la fisiologia de el sistema nerviós: els pensaments i sentiments es transformen en estats psicològics i aquests, al seu torn, comporten uns canvis fisiològics concrets. Hi ha una interdependència entre el físic i el psíquic, el fluir de les funcions internes influeix en l’expressió de la vida psíquica, i viceversa.El paper de la psique és molt poderós a l’hora de condicionar la nostra salut: el cervell governa les accions, la postura, l’alimentació, les tensions i moltes de les nostres respostes davant les experiències de la vida; també les emocions fortes o les actituds orienten en la nostra manera de funcionar. Al costat d’uns teixits o fluids que han quedat restringits en el seu moviment natural, es troben atrapades unes emocions i unes creences concretes. Per tant, el cos reflecteix la persona que l’habita, en el seu to, en la seva postura, en els moviments, en les contractures… El cos mai menteix.

Si apareix una restricció, el cos tendeix de manera natural a buscar l’equilibri i a adaptar-se a la nova situació, d’aquesta manera elimina la contracció dels teixits que han patit el trauma o la tensió. Però de vegades el cos no té la força suficient per superar-la, llavors és quan es crea un punt al voltant del qual s’originen tensions diverses que afectaran a l’equilibri de la motilitat, i que si no es resolen, queden gravades en el teixit i poden manifestar-se més tard a través d’alguna malaltia a qualsevol part de l’organisme.

La columna vertebral

La columna vertebral té un total de 24 vèrtebres (7 cervicals, 12 dorsals, 5 lumbars), més el sacre i el còccix, i de totes elles surten els nervis espinals cap als músculs i òrgans de el cos. Els punts de tensió que afectin el sistema nerviós central poden influir en la motilitat i en la mobilitat de tot el llarg del seu recorregut, això significa que podran afectar els músculs o articulacions que innerven al tronc o a les extremitats (tendinitis, afectacions musculars…), restriccions o problemes sobre els òrgans afectats de major o menor gravetat (inflamacions, úlceres, desordres diversos …). La irritació nerviosa a les cervicals C0-C1-C2, per exemple, produirà mals de cap, problemes en els sinus, migranyes, marejos, mal als ulls, al·lèrgies, etc., la irritació en les dorsals D6-D7-D8-D9 pot causar problemes estomacals, pancreàtics, indigestió, acidesa …, o la irritació de les lumbars L4-L5 dolor a la part baixa de l’esquena, ciàtica, mala circulació a les cames, mal als peus, etc. Aquests són només uns exemples de repercussions fisiològiques que es poden crear entre els nervis espinals i el sistema musculo-esquelètic i els òrgans.

El tractament osteopàtic

El tractament osteopàtic requereix d’uns coneixements anatòmics i fisiològics profunds per orientar correctament a el moviment que no està coordinat, i poder resoldre els problemes de tensió excessiva o d’estancament intern. Les mans i els dits contenen una gran quantitat de terminacions nervioses que informen el cervell sobre moviments i posicions de tot el cos. A base d’entrenar-se, els dits desenvolupen l’habilitat de captar el micromoviment, aprenen a discernir, i esdevenen “uns dits que pensen, senten, veuen i saben“, en paraules del pioner de l’osteopatia cranial, el Dr. W.G. Sutherland.

L’osteòpata

L’osteòpata acompanya en la recuperació de la motilitat i en els canvis conductuals que comporta aquesta recuperació buscant la causa, no el símptoma. Com a exemple, és per això que moltes vegades es tracta el fetge per una tendinitis a l’espatlla o al genoll, perquè el fetge possiblement estarà restringit en la seva motilitat i no realitzarà bé una de les seves funcions, com és la irrigació correcta de les articulacions. O ens podríem trobar amb un ronyó que no funciona bé, causant un estat mental depressiu. L’osteòpata, doncs, indueix la motilitat de l’organisme en el seu conjunt, amb l’objectiu que els òrgans funcionin amb vitalitat, la secreció d’hormones de plaer i felicitat augmenti i els estats emocionals i psíquics esdevinguin positius.