Què fem quan ens mirem al mirall? Ens observem, ens arreglem, ens fem algun retoc… però mai intentem canviar el mirall si no ens agrada el que hi veiem, oi? Entenem que som nosaltres qui hem de fer l’ajustament.
Tot, des de la partícula més petita fins a la galàxia més gran, es mou seguint un patró toroidal.
L’energia s’origina en un centre ple de càrrega, puja, s’expandeix cap enfora com una font, i torna al seu origen, creant un camp electromagnètic. En l’ésser humà, aquest centre és el cor. Vivim immersos en un moviment constant de dins cap enfora i de retorn. Projectem cap als altres, i alhora, rebem el reflex del que som. El toroide ens mostra aquest moviment, com un mirall que ens convida a observar-nos: el món que ens envolta és, en gran part, un reflex nostre.
L’entorn ens afecta, sí, però nosaltres també l’afectem.
Aleshores, quina actitud decidim prendre davant el que ens impacta? Quina responsabilitat assumim en el que experimentem?
Quan coneixem aquest ordre natural i universal, podem transformar la manera com ens relacionem.
No tenim el dret —ni el poder real— de canviar els altres. I, per molt que ho vulguem, ningú canvia perquè nosaltres ho desitgem, de la mateixa manera que no esperem que el mirall canviï perquè ens veiem millor. Per què, doncs, intentem canviar el marit, el fill o l’amic? Potser és més efectiu mirar-nos per dins, autoobservar-nos, i transformar-nos nosaltres.
Si volem que alguna cosa canviï, primer ha de canviar un mateix.
La Geometria Sagrada ens convida a mirar des de múltiples perspectives. Ens ensenya a deixar anar el control sobre com volem que siguin les coses, i a mantenir-nos centrats en el nostre propi nucli: el cor. Aquest centre pot romandre neutre i coherent, fins i tot quan tot al voltant es mou. Les situacions no són bones ni dolentes per si mateixes; és la mirada amb què les interpretem la que en defineix el significat. El context no és només el que ens envolta, sinó la lectura que en fem.
Canviar de lloc, de feina o de relació no servirà de res si no canviem la nostra manera de veure. El reflex seguirà sent el mateix, perquè l’emissió del nostre camp electromagnètic no ha canviat. Caminem pel món amb el mateix filtre.
El que queda de les persones dins nostre no és la seva presència física, sinó la imatge que en guardem.
Els conflictes que tenim amb el pare o la mare no són amb la seva persona, sinó amb la imatge que en guardem al nostre cor.
Però aquesta imatge sí que la podem transformar. Per exemple: quan pensem en algú i evoquem la seva presència amb amor dins el nostre cor, és molt probable que aquesta persona ho senti. Potser sent la nostra abraçada subtil, potser fins i tot ens contactarà.
Prova-ho.
Pensa en algú. Porta la seva imatge al teu cor… i observa què passa.
Ja m’explicaràs! 💚
Et recordo que el proper taller de Geometria Sagrada i Ioga serà el 25 de maig, a Cabrils! Aquest és l’ENLLAÇ ✨✨✨
Ja em segueixes a les xarxes? (@osteo_ioga). I al grup de whatsApp?