Què fem quan ens mirem al mirall? Ens observem, ens arreglem, ens fem algun retoc… però mai intentem canviar el mirall si no ens agrada el que hi veiem, oi? Entenem que som nosaltres els qui ens hem de fer l’ajustament.
Tot, des de la partícula més petita fins a la galàxia més gran, es mou seguint un patró toroidal.
L’energia s’origina en un centre ple de càrrega, puja, s’expandeix cap enfora com una font, i torna al seu origen, creant un camp electromagnètic. En l’ésser humà, aquest centre és el cor. Vivim immersos en un moviment constant de dins cap enfora i de retorn. Projectem cap als altres, i alhora, rebem el reflex del que som. El toroide ens mostra aquest moviment, com un mirall que ens convida a observar-nos: el món que ens envolta és, en gran part, un reflex nostre.
L’entorn ens afecta, sí, però nosaltres també afectem l’entorn, ja que el que rebem ens genera una resposta. Aleshores, quina resposta decidim prendre davant el que ens impacta? Quin és el nostre retorn?
La Geometria Sagrada ens convida a mirar des de múltiples perspectives. Ens ensenya a deixar anar el control sobre com volem que siguin les coses, i a mantenir-nos centrats en el nostre propi nucli: el cor. Aquest centre roman neutre i coherent, fins i tot quan el voltant és caòtic. Les situacions no són bones ni dolentes per si mateixes; és la mirada amb què les interpretem, el nostre propi sistema de creences, els patrons enquistats que ens les defineix com a tal. El context no és només el que ens envolta, sinó la lectura que en fem a partir d’aquests patrons.
Canviar de lloc, de feina o de relació no servirà de res si no transformem el nostre sistema de creences. El reflex seguirà sent el mateix, perquè l’emissió del nostre camp electromagnètic no ha canviat. Caminem pel món amb el mateix filtre, canviem la forma, però no el fons.
Si volem veure un canvi a l’exterior, primer hem de canviar alguna cosa al nostre interior.
Quan coneixem aquest ordre natural i universal, podem transformar la manera com ens relacionem.
No tenim el dret —ni el poder real— de canviar els altres. I, per molt que ho vulguem, ningú canvia perquè nosaltres ho desitgem, de la mateixa manera que no esperem que el mirall canviï perquè ens veiem millor. Per què, doncs, intentem canviar la nostra parella, el fill/a o l’amic/ga? Potser és més efectiu mirar-nos per dins, autoobservar-nos, transformar en nosaltres el que sigui necessari, i llavors la percepció de l’altre serà diferent.
Hem de tenir present que ens relacionem a través dels camps electromagnètics. El que queda de les persones dins nostre no és la seva presència física (la forma), sinó la imatge que en guardem del seu camp (el fons). Podem seguir mantenint la relació amb un ésser estimat que ja no hi és perquè en tenim el seu record, la seva imatge, el seu fons, guardat al nostre cor. De la mateixa manera, els conflictes que tenim amb el pare o la mare, per exemple, no són amb la seva persona, sinó amb la imatge que en guardem al nostre cor.
I, la persona no, però la imatge sí que la podem transformar. Si pensem en algú i evoquem la seva presència dins el nostre cor, mantenim la seva imatge al nostre cor, respirant, sentint amor cap a aquella persona, és molt probable que la persona ho senti. Potser sent la nostra abraçada subtil, potser pensa en nosaltres, i potser fins i tot ens contacta en aquell moment.
Prova-ho.
Pensa en algú. Porta la seva imatge al teu cor… respira, envia-li amor, escolta, sent… i observa què passa.
Ja m’explicaràs! 💚
Et recordo que el proper taller de Geometria Sagrada i Ioga serà el 25 de maig, a Cabrils! Aquest és l’ENLLAÇ ✨✨✨
Ja em segueixes a les xarxes? (@osteo_ioga). I al grup de whatsApp?