“La vida és allò que passa mentre tu estàs ocupat fent altres plans“ John Lennon
Ha estat un any dur.
La veritat és que no em cal recapitular massa. El tinc molt present…
Ha estat un any ple d’esdeveniments inesperats, fora de qualsevol pla o previsió, i en conjunt, no massa agradables en el moment de manifestar-se. Però la vida s’ha posat a favor i, com per art de màgia, els meus «plans» laborals, en general, s’han anat esvaint al llarg de l’any per donar-me l’espai que necessitava.
Per una part aclaparada, però per l’altre, he tingut l’oportunitat – i m’he permès– viure i sentir en el meu cos totes les diverses i variades emocions que m’han anat sorgint. Tant és així que aquest any ho he pillat tot: gastroenteritis, covid, grip, i ara mateix, mentre escric aquestes línies, no tinc veu. «Forma part del procés!»… és una de les frases que m’he anat repetint… com també aplicar l’acceptació, l’adaptació, el no lluitar contra el que hi ha, el fluir, openyourmind, l’alegria… C’est la vie!, com diu la meva preciosa mare.
La densitat que no veiem
Estar tot el dia «ocupats» sense donar-nos l’espai a sentir, a percebre, o al silenci és una forma de crear densitat en els nostres cossos. La Terra ja està prou contaminada, no només de residus tòxics sinó també de creences limitadores, rigideses, pors, judicis, crítiques, negativitats que hi aboquem com a societat… i, com a éssers també energètics que som, ens omplim encara amb més densitat les nostres vides. Per sort, mantenir-se en la presència, en l’essència, ens ajuda a elevar la vibració, a comprendre des de l’amor, i a expandir el cor. I l’expansió és la tendència natural de la vida. De vegades l’aparent ordre necessita trencar-se, crear el caos, per tornar a restablir un ordre diferent estructurat en una octava més expandida, més afinada que l’anterior.
Estic immensament agraïda d’aquest any, de donar-me l’espai… agraïda de les persones que estimo, agraïda d’on visc, on puc gaudir cada dia de la Terra, de la natura i dels animals.
Un desig pel 2026
Desitjo que no se’ns passi simplement «ocupats», sinó que estiguem en la presència, la lleugeresa, l’alegria, la fluïdesa i l’autenticitat. I des d’aquí, des del cor, manifestem tots els somnis que desitgem.
“Y solo quiero que la ola que surge del último suspiro de un segundo, me transporte mecido hasta el siguiente” Roberto Iniesta (Robe)
** Ni escric ni reviso els escrits amb la IA 😉