QUE ELS VENTS DEL CEL DANSIN
Des que de joveneta vaig llegir El profeta, de Khalil Gibran, que molts cops m’he repetit mentalment la frase “Deixeu que hi hagi espai en la vostra unió, i permeteu que els vents del cel dansin entre vosaltres”. I ho tinc present en tot tipus de relacions: amb la parella, els fills, les amistats, el treball, i també en mi mateixa…
Fa relativament poc em vaig adonar que quan m’endinso en el ioga, en la meditació o mentre faig osteopatia, aquesta afirmació adquireix encara més sentit i més força. En la pràctica dels asanas, el meu cos s’estira i s’eixampla més enllà dels seus límits físics, amb la meditació, el meu cos es fon i soc una energia que s’expandeix, quan tracto a una persona amb l’osteopatia, la comunicació amb els seu cos esdevé un vaivé entre la contracció i la relaxació, donant pas, finalment, a l’amplitud de moviment.
I en tots aquests casos sento que ”els vents del cel dansen” i aporten l’espai necessari perquè hi hagi fluïdesa, hi hagi moviment, hi hagi llibertat. Es crea l’espai necessari per oxigenar bé la sang i nodrir els teixits, és a dir, el que en osteopatia és una llei primordial: la llei de l’artèria. Segons el fundador de l’osteopatia, el Dr. Taylor Still “allà on arriba sang és molt difícil que s’instauri la lesió”, generem constantment una autoregulació de les nostres funcions, però només si la sang pot circular lliurement i les cèl·lules reben tot el que necessiten per funcionar i eliminar les toxines.
Això és a nivell físic, però clar, l’emocional, el mental hi estan íntimament relacionats…
L’espai és necessari perquè les emocions es desencallin i s’expressin, les pots sentir dintre teu, i després les deixes anar. És important deixar aquest espai perquè puguin marxar, especialment si no t’ajuden en el teu procés. I en les relacions també necessitem espai per no ofegar-nos.
L’espai també és necessari perquè la ment assoleixi el buit, quan dónes espai a la ment, permets que aquesta s’ompli de silenci.
Estic segura que hi ha moltes maneres d’entrar i sentir aquest espai, sentir-lo en un mateix i sentir-lo cap als altres, només cal ser-ne conscient. Et comparteixo una de les maneres que a mi em va molt bé, i és la següent
UNA MEDITACIÓ PER DONAR-NOS ESPAI I CONNECTAR:
*🧘♀️ Seu còmodament amb l’esquena ferma però relaxada. Fes una respiració profunda. Inspira i expira pel nas. Tanca els ulls. Les mans descansen sobre de les cuixes, i notes el contacte de la pelvis amb el terra o el coixí o la cadira. Lentament vas entrant en un ritme respiratori rítmic i agradable i et vas relaxant.
Portes l’atenció davant teu, i crees mentalment un espai, com un semicercle en el que no hi ha absolutament res. Desplaces l’atenció cap a la teva dreta i engrandeixes aquest cercle, donant espai entre el teu cos i el teu costat dret… continues el cercle al darrera teu, sent com hi ha espai al teu darrera i el cercle continua avançant, ara cap a la teva esquerra. Sents l’espai que has creat entre el teu cos i les quatre direccions, i ara el cercle s’arrodoneix per sota els teus peus…. i finalment per sobre el teu cap. Estàs dins d’un gran cercle buit però alhora interconnectat, i el teu cos va ocupant tot aquest espai, no té límits… Ara col·loques les mans sobre el teu cor, la dreta sobre l’esquerra. Mantens aquesta atenció tota l’estona que desitgis i quan estàs a punt, tornes a la sensació de contacte amb el cos, la respiració, i pots obrir els ulls.
Que la gaudeixis!
