“HABITEM 3 CASES”

L’altra dia, a Solsona, vaig assistir a una xerrada de la biòloga especialitzada en Biohabitabilitat Elisabet Silvestre. Ella ens preguntava: en quantes cases habites? Vius en una casa?, dues, tres…? La seva resposta va ser que habitem mínim en tres cases: la primera és el nostre cos, la segona és el lloc on vivim i la tercera, el planeta Terra. En conseqüència, ens afectem els uns als altres, cada gest que fem ens influencia entre nosaltres, al nostre entorn i al planeta…

Em va encantar aquesta imatge tan gràfica, i vaig pensar que ja de molt antic i en moltes cultures es creia en aquest principi que avui en dia sembla deixat de banda.

Des de fa 5000 anys a l’Índia (Ayurveda), o en d’altres cultures americanes prehispàniques o europees mateix, es tenia (o es té encara) la certesa que formem part de la terra, que tot forma part d’una sola realitat única i que no és possible separar l’ésser humà de la natura, ja que SOM natura. No estem sols i aïllats de la resta del món, per tant, ens influencien entre les persones, els animals, l’ecosistema i el cosmos. La salut d’uns depèn de la salut dels altres.

Com vius la teva vida? Com interacciones amb els altres? Com et relaciones amb l’entorn? Què fas per elevar la teva vibració, en benefici de tot el planeta?

Cadascú decideix com vol viure la seva vida, cadascú és responsable de quin enfocament li vol donar i amb quines ulleres la vol acollir. Hi ha qui tria estar sempre malament, en el drama, sentint-se víctima de la vida. Hi ha qui no es permet sentir ni expressar. Hi ha qui no té el valor de posar els límits que creu justos. Hi ha qui no fa per ell/a mateix/a el que fa pels altres. Hi ha qui culpa als altres sistemàticament de tots els seus mals… I això és el que es transmet a l’entorn.

Simplement (i per simple costa), en qualsevol moment del dia us animo a observar: què estic pensant? Què estic sentint? Com em relaciono? Com i què expresso, realment el que sento? Com m’alimento? Llavors, en el moment en que “m’enganxo” en la negació, en el limitant, en el judici, el la crítica, en la comparació, etc, canvio el xip: ho deixo anar, ho netejo i ho transformo en acceptació i comprensió. Així, decideixo estar en la vibració de la consciència i de la sanació. En un primer moment sembla difícil de fer, però tot és pràctica, com més hi posem consciència més ràpidament veurem el canvi!

Cadascú escull el camí per crear la seva història, el seu somni, però junt@s estem co-creant la història del planeta Terra. Llavors, com volem que sigui aquesta història global?