CAPTIVADA PER LA LIBÈL·LULA

Ahir, quan m’asseia sota l’alzina a meditar, vaig veure una libèl·lula que voltejava insistentment pel meu voltant. De tant en tant s’aturava damunt d’una pinça d’estendre. Em donava la impressió que em convidava a apropar-m’hi… i així ho vaig fer. Quan era a un pam d’ella, ja no m’hi vaig poder moure. La filigrana i lleugeresa de les seves ales juntament amb la seva estructura corporal, tan antiga i futurista alhora, em van fer percebre i agrair, un cop més, la divinitat que ens mostra la natura en cada ésser. Durant una bona estona ella es mantingué immòbil i jo també, captivada amb la seva bellesa i perfecció. Em vaig quedar tan absorta que el meu habitual diàleg mental es va aturar. El silenci em va anar calant, i amb ell, es van anar obrint camí altres formes de comunicació.

Habitem en un món molt mental, un món de pensaments successius, constants, moltes vegades inconnexes i superficials, amb una ment que analitza, jutja, critica, domina, intel·lectualitza, però amb la que ens sentim molt identificats. Podem estar en silenci exterior, però ens costa aconseguir un estat de silenci interior.

Hi ha altres maneres de percebre el món, altres maneres d’interrelacionar-nos i de comunicar-nos amb l’entorn que es perceben clarament en un estat de calma. El silenci mental és necessari. Sentir el silenci és enfocar-se en la presència, sentir la pau, el buit, la connexió. Sentir la Vida com una Unitat, on tot sovint s’hi revelen altres presències, sentir la bellesa i l’amor que sorgeixen des del cor irradiant més enllà del propi cos.

Com entrar en silenci, com silenciar la ment?

• Estar presents: en el cos, en les sensacions. El cos reacciona a allò que ens és nociu amb canvis de temperatura, de batec del cor, de contracció de músculs, de dibuixar un somriure o una ganyota, i tot això molt abans de que passi per la ment. Si estem en silenci mental, ens adonem d’aquests canvis.
• Situar-nos mentalment darrera, veient la pròpia esquena. Simplement observar-nos, sentir l’alè, la respiració.
• Connectar i sentir l’energia que conté el cos: som energia materialitzada en aquest cos físic, ets capaç de sentir-la?.

En silenciar la ment, aquesta informació subtil és molt més clara i sabem de manera intuïtiva el que el nostre cos necessita, sent, i està vivint. Ens obrim a la consciència, despertant la intuïció i algunes funcions adormides com la clarividència o la telepatia.

T’animo a que, almenys uns minuts al dia, ho practiquis!

Del 3 al 5 de novembre, amb Connecta amb la Vida, hem organitzat una nova edició del Retir de Tardor, amb el ioga, l’ayurveda i totes aquestes pràctiques alliberadores i sanadores pròpies de la tardor, entre elles el silenci, aquesta parada necessària de la ment que ens ordena interiorment.

FELIÇ TARDOR!