La tardor i els pulmons

Cada estació de l’any ens porta una energia diferent que ens influencia a tots nivells. Durant la tardor és fàcil que ens caiguin més els cabells, que la pell estigui més seca, que sentim desànim o tristesa… L’energia de la tardor ens convida a deixar anar, a fer neteja, a alliberar-nos de tot el que no necessitem retenir. De la mateixa manera que els arbres deixen anar les seves fulles, els dies s’escurcen i la llum és més tènue, la tardor ens convida a retirar tot allò que ha quedat obsolet o vell, ens facilita el deixar anar rigideses mentals, estructures que ja no ens serveixen, que no ens permeten créixer ni avançar. És un bon moment per preparar el cos, fer alguna dieta de desintoxicació que ens ajudi a purificar-lo, per desprendre’ns de tot allò que no volem guardar per l’hivern (durant l’hivern la natura manté el mínim necessari per l’existència, i així mateix està en la naturalesa dels humans). Per tant, la tardor ens convida a revisar, reflexionar i prendre consciència de quins fruits estem recollint i destriar els que volem dels que no volem mantenir per l’any vinent.

Pots preguntar-te: què estic recollint? Què em fa créixer i què em limita? Què vull seguir plantant i i què vull abandonar?

Quan deixes anar, dónes espai per omplir amb noves oportunitats, t’obres a rebre. És el cicle natural de la vida, sense enyor, sense tristesa, comprenent que és el moviment de la vida que afecta tant al planeta, a la natura, a l’univers, com al propi cos. Comprenent que és una dinàmica indispensable per la salut.

Segons la medicina xinesa, els pulmons i el seu òrgan parell, l’intestí gruixut, tenen la seva màxima activitat durant la tardor. Els pulmons estan protegits per les costelles, es recolzen sobre el diafragma, i abracen el cor, ajudant-lo a fer circular la sang. Els pulmons governen la respiració, absorbeixen oxigen però també Prana (energia vital) i eliminen el que el cos ja no necessita. La respiració és captar, retenir, expulsar, rebre, transformar, fluir…

Els pulmons regulen la distribució de líquids en tot el cos,ajuden en el sistema de retorn. S’encarreguen de la comunicació de el cos amb l’exterior, delimitant el nostre jo de l’extern (extensió als braços), es relacionen amb els cabells, amb la pell, la suor (eliminació de toxines i separació amb l’exterior). Quan el pulmó està lliure, l’energia i els líquids circulen fluidament: tenim bona energia, tenim bona relació amb l’exterior.

El pulmó és un òrgan delicat, no vol conflicte, s’ofega en un ambient dens o violent. Vol tranquil·litat i espai, necessita «aire», sinó s’ofega i s’aclapara. Rectitud, tristesa, enganxament, por a patir, malenconia, són emocions relacionades amb el pulmó. Es relaxa plorant (per la mobilització del diafragma). Qualsevol problema pulmonar o que impedeix respirar bé pot indicar que no et permets sentir veritablement la vida, que tems viure intensament o que creus que ja no tens ànim per viure. Llavors, és interessant que et permetis sentir més, aspirar completament la vida, amb força; que acceptis les emocions que vénen amb ella, tant les positives com les negatives, ja que totes ens mostren alguna cosa.

L’intestí gros, de la mateixa manera que el pulmó, també absorbeix els nutrients restants de l’intestí prim i els líquids essencials i ens permet deixar anar el que el cos ja no necessita. Com el pulmó, ens delimita de l’exterior, per tant, es relaciona amb la pell (sequedat, eliminació toxines), i el moviment del diafragma amb el plor també el relaxa, ja que «penja» d’ell a través d’uns lligaments laterals que el mobilitzen. La manca de fluïdesa, la rectitud i la duresa l’afecten: moltes vegades, el restrenyiment ve donat per un no voler deixar anar, un retenir constant, una ànsia d’acumulació material per por que falti alguna cosa, per poca confiança en la vida. O per por a expressar-se, a mostrar-se realment per no patir abandó. Amb el restrenyiment, el cos ens diu que ja és hora de deixar anar aquestes idees, creences i emocions antigues que retenim, i que ens expressem amb llibertat.

Ja que la intel·ligència natural ens acompanya, perquè som natura, aprofitem per nedar a favor d’ella i deixem anar, buidem, recapitulem, fem neteja… pulmons i intestins ens ho faciliten!. Quedem-nos només amb el que voldrem mantenir a l’hivern, amb el que voldrem plantar per fer créixer amb més força a la primavera. Tota la resta, la deixem enrere.

Estem en una estació de transformació, aprofitem-la!