Aquestes últimes setmanes hem viscut un parell d’eclipsis que ens alteren de forma especialment intensa. Es diu que els eclipsis solars poden ser un moment de canvi i transformació, mentre que els eclipsis lunars poden portar a la llum emocions ocultes o subconscients. D’altra banda, som al bell mig de la primavera, que amb el seu renéixer de la naturalesa, també té un impacte en el nostre estat emocional.

Ja sabem que les emocions formen part de la nostra experiència humana, ens acompanyen en cada moment de la nostra vida, i són una resposta a les circumstàncies que ens envolten. Les emocions han de moure’s, circular i fluir. Han de “respirar-se”, acceptar-se i transformar-se. Són com l’aigua que, si s’estanca, es podreix. Si en fugim o no les expressem, no desapareixen, sinó que es queden emmagatzemades dins l’organisme. Moltes recerques demostren com la repressió de les emocions contribueix al desenvolupament de problemes de salut mental i física, com l’ansietat, la depressió o l’estrès crònic, fent les persones doblement propenses a contraure malalties.

Les emocions no són bones o dolentes per si mateix, ens donen informació sobre com interpretem els canvis de l’entorn i ens ajuden a adaptar-nos a ell. La ràbia, per exemple, ens defensa del que trobem injust, a vegades ens informa que sentim ràbia perquè no hem sabut posar límits. La por ens ajuda a actuar amb rapidesa o ens paralitza, però també ens protegeix. Quan en prenem consciència, les emocions se senten al cos, i des del cos les podem mobilitzar i conduir.

La connexió amb la natura, caminar per un bosc o gaudir d’una platja tranquil·la ens pot ajudar a veure les coses des d’una altra perspectiva. Meditar també ens ajuda a connectar amb les nostres emocions sense apegar-nos-hi. En lloc de deixar que les emocions ens dominin o ens emboliquin, amb la meditació desenvolupem la capacitat d’observar-les sense identificar-nos plenament amb elles. Això no significa reprimir-les o negar-les, sinó més aviat sentir-les tal com són en el nostre cos i permetre que flueixin lliurement sense quedar atrapades, desxifrar els seus missatges i adonar-nos de l’acció necessària.

Aprendre a acollir i abraçar les emocions ens permet experimentar-les plenament, reconèixer la seva presència i deixar-les anar amb més facilitat.

Et proposo la següent pràctica:

Triaràs una emoció recurrent i desagradable per tu. Tanca els ulls, col·loca l’esquena recta, fes 3 respiracions profundes…

• Para’t i observa. Quan l’emoció intensa i desagradable apareix, fes una pausa i porta l’atenció a aquest procés intern que s’inicia.
• Respira profund per a deixar espai a l’emoció. Porta l’atenció al cos per a identificar la zona en la qual es produeix la tensió o la contracció. Porta la teva respiració a aquesta part del cos i genera espai al seu voltant.
• Pren consciència de l’emoció, nomena-la. Quina necessitat expressa? A què t’impulsa? Perquè està aquí?.
• Accepta i permet. En lloc d’oposar-te a l’emoció digues-li “SI”, dona-li espai perquè es manifesti i reconeix que és aquí, per molt que et faci mal. Com menys et resisteixis, abans s’esvairà perquè ja haurà fet la seva funció.
• Sigues amable amb tu mateix@. Acull-te com acolliries al teu millor amig@ en experimentar aquesta emoció difícil.
• Deixa anar l’emoció, és part de tu però tu no ets això. No l’alimentis amb els teus pensaments.
• Actua. Una vegada t’has pogut acomiadar l’emoció, és el moment d’actuar, si és que la situació requereix una acció per part teva. I no des de l’emoció sinó des de la consciència.
• Agraeix. Aquesta emoció és aquí al servei de la teva evolució. Agraeix el procés, l’aprenentatge. Torna a la zona on senties aquesta emoció: ha canviat alguna cosa?

Ara torna a les sensacions del teu cos, a la teva respiració, inspira i exhala profund. Obre els ulls… com et sents?

Feliç dia!

L'entrada RESPIRA LES EMOCIONS ha aparegut primer a OLIVIA CIVIL OSTEOPATIA BIOGEOMETRIA.